My own proposal is Irish barc f. "spear, wood of spear" (related
with Slavic *brk- "point"), with reference to a *dūno-n /*dūnos-
"which has [the palisade] of spears": PIE *Bʱăr-k'[ŏ]-ĕn-h₁/₃ō⁽ⁿ⁾
(with secondary individualizing suffix *-ĕn- and possessive
*-h₁/₃ō⁽ⁿ⁾)
Alternatively, taking into account that the area results being
permanently inhabited at least since late Neolithic and that, then,
the toponym can date back to - at least, theorically - that period,
the first reconstruction, *Bʱăr-k'[ŏ]-ĕn-ō⁽ⁿ⁾ “the Point par
excellence”, can be interpreted as referring to the (highest) “point”,
peak, of the Mont Tàber, perhaps when the site still constituted an
island close to the coast.
In the meantime I've copied Coromines:
«[…] BARCELONA.
Aquesta obra guardarà silenci sobre l’etimologia del nom de la capital
de la pàtria, per respecte a la ciència Lingüística que avui no està
en estat de dilucidarla, i en expectant respecte a la de segles
futurs, en què potser s’hi podran fer passos certs. Es l’actitud que
els lingüistes seriosos adopten sobre l’etimologia de noms com Roma,
Atenes, París, Lisboa, Hispània, Àfrica, Itàlia etc.
Històricament limitem-nos a recordar que ja pareix escrit en l’alfabet
ibèric (lletres interpretades barkeno) en monedes ibèriques (Schmoll,
Die Südlusitanische [sīc] Inschr. 20: cf. Mateu i Llopis, BABL XVII,
135-144, XIX, 139). La menció més antiga, ben datada, és probablement
la del Periple massaliota de c.al S. VII a.C., traduïda per Avienus,
Ora Maritima, com Barcilonum sedes ditium, literalment ‘el sojorns de
les rìques Barcelones’
En els escriptors de l’Antiguitat hi ha sobretot: Barcino en Pomponi
Mela (De Situ Orbis II, vi) en Plini el Vell (N. H. III, iii),
Βαρκινών en Ptolemeu. La forma amb -l-, per dissimilació, es troba ja
en Avienus, Orosi i el Geògraf de Ravenna (cf. Niedermann ARom. V,
442-3; Hübner en Pauly-Wissowa Realencycl. III, 7; Othmer, BABL VI,
332); Barcilona en els Chronica Minora germànics (SS. IV-VII),
Monum-Germ. [sīc] Hist. XI, 60.2, i en la crònica del gal Hydatius
(Meyer-Lübke, Vollmöllers Jahresberichte II, 71).
En fi, formes mossàrabs transcrites en alfabet aràbic: el Calendari
cristià de Córdova (c. l’a. 970) escriu barčälȗna.¹ Baršilȗna (o
-šäl-) en un doc. de Dénia a. 1058 (Homen. a Codera, 429). En PAlc:
Barcholóna i «Barcelonés: Barchilóni, pl. Barchilonín (114a31, 32).
Recordem que és viciosa l’accentuació Barcíno, que s’havia fet usual
entre nosaltres: la I del nom romà era breu (com es veu per resultat
romànic Barcelona), per tant cal pronunciar Bárcino.
Entre els succedanis, limitem-nos a esmentar: Barcelona, antiga i
important possessió mallorquina, en te. de Bunyola (XL, 3.1, 3.8, 3.9,
9.14, 11.11, m. Masc. 7A5, nom que ja vindria d’abans de la Conquesta
catalana, si entenem bé con barčinona, amb č mossàrab, la grafia
Barchinona amb què apareix en docs. de 1441 i 1511; si bé és natural
que fos adaptada a la forma catalana, amb què ja apareixia en l’any
1461 (BSAL VIII, 77b).
Barcelona, nom de tre poblacions occitanes, en els departaments Gers i
Drôme, i la caital dels Basses-Alpes (segurament anomenada segons Raom
Berenguer V, el comte català de Provença, nom avui distingit del
nsotre amb el diminutiu Barceloneta. A Hongria la ciutat de
Nagybecskerek porta també el nom de Neu-Barcelona, potser perquè hi
trobaren acollida un important grup de catalans portat per l’Arxiduc
Carles, per salvar-los de la venijança de Felip V, després de 1714
(Spitzer, Lexikalisches aus dem Katalanischen, p. 50).
La Barceloneta barriada marítima de Barcelona, cf. A. Guitert:
Barceloneta, su creación --- su prosperidad pasada ---» Bna. 1921, 232
pp. Hi ha un vt. anomenat La Barceloneta a molt pobles: Vallcebre, La
Vansa, Sils, Folgueroles, Palafrugell, Begues, Vilabella, Vallmoll,
Castelldans etc.
El cognom o NP Barceló (paral·lel a Tarragó, Badaló, Cardó etc.), està
vastament estès: sense intenció exhaustiva en trobo nota a CAstell
d’Aro, Guiamets, Bellestar, Veo, Campello, St. Joan d’Alacant, Algaida
(Son Barceló, ja en el mapa Despuig). Una quadra Barceló te. St. Martí
Sarroca (Reig Villardel, Monogr. de Cat.), pot tenir nom
postantroponímic. A Figueroles d’Alcalatén, hi ha una pda. de camps
dita La Barcelona, i en el mateix terme, la Font de Barceló (XXIX,
98.1, ˊ27 × ˊ7; 97.2).
Potser començà per usar-se amb paper de prenom: «Barceló et Ferrarius
de Talteül» a. 1199, Cart. de Poblet (p. 54). Barchinon d’Olivers,
testimoni en un doc. de Camós (diòcesi de Girona), a. 1292 (MiretS,
RHisp. XLVI, 252). Llavors podem creure (sense descartar un procés
viceversa), que en sigui feminització el NP femení: Na Barcelona, d’un
doc. de 1250, a Gósol (PPujol, Docs. Vg. Urg. 15.8, 15.9, 16.38 etc.);
i en forma arcaica Na Barcenona (ib. 15.44). Na Barcelona Vila a. 1290
(CCandi, Mi. Hi. Cat. II, 155); «fa Na Barcelona d’en Coma, per l’ort
qui està en la ribera de Segalel, 3 galines» Ribes c. 1283 (RLR IV,
60).
En una forma probablement mossàrab, o judaïtzant, trobem: «don Abrahem
el—Barchilon» nom d’un jueu |a Vitòria (a. 1288), i «yo, don Guyllem
Barçilon, de yo Bonjorno, los pelligeros ---» doc. de Sevilla a. 1284
p. p. Mz. Pi., Doc. Ling. Cast. 141.14 i 354.4. Però aquests no són
equiparables al cat. Barceló, car probablement resulten del gentilici
mossàrab Barchiloni que hem vist en PAlc; en el qual resulta de la
reculada d’accent en l’àr. barčelōnî, segons la norma accentual de
l’hispanoàrab.
¹ En explicar que Santa Eulàlia hi fou morta l’any 303 a l’edat de 14
anys: «Äu̯lâliya maqtûla bi-madîna Barčalûna» ed. Pellat, p. 43, lín.
2).»
2016-01-25 13:56 GMT+01:00, Ton Sales
ton.sales@... [cybalist]
<
cybalist@yahoogroups.com>:
>
>
> El 25/1/2016 a les 10:52, Bhrihskwobhloukstroy
> bhrihstlobhrouzghdhroy@... [cybalist] ha escrit:
>>
>> I thank You very much indeed! So, after Coromines, the only existing
>> (published) hypothesis about Barcino is Villar's connection with *wara
>> 'water' (or not?)...
>>
>>
>
> I've had never heard about the connection you mention. What I have
> always heard is that Barkeno (> Latin Barcino > Barcelona) was most
> probably Iberian, like Tarrako (> Tarragona, Tàrrega) and numerous
> others --e.g. the Catalan placenames beginning with Pre-Roman Il-, as
> Lleida (< Caesar's Ilerda), Llers or Olorda, which are duly discussed by
> Coromines. (In Il-/Ol- he sees some commonalities with Basque Iri-/Uri-,
> hinting an Iberian substrate for Basque "town" rather the other way round.)
>
> In the common lore, Barcino has been always attributed to a
> Phoenician/Carthaginian Barca, either because of Amilcar Barca
> (Hannibal's father), who happened to travel to the zone around the time
> of its foundation, or because the Semitic (Phoenician?) barqa (=
> fortune) as an ancient Lybian sea-side town is still called today.
> However, the Semitic connection, popular but not firmly grounded, seems
> to be in the class of 'popular etymologies' and Hannibal stories of
> Romans versus Carthaginians.
>
> More recently, some connections with barca (= boat) and/or barraca (>
> barrack, of recognized Catalan origin) have been hinted as well, but
> with no further connections suggested.
>
> Another (distant) possibility: Some relation, maybe, with Barcelos (in
> Northern Portugal, where the nearby town --and patronymic-- Guimar ães
> has a twin in the Catalan town --and patronymic-- Guimerà)
>
> I suspect Coromines was unsure enough to skip the entry --for personal
> reasons, he underlined: "In the case of the country's capital", he said,
> "one needs to be authoritative". On similar grounds he wrote "reduced
> entries" for Tarragona/Tàrrega, Ebre, Maó, and Alacant. He argued that
> "in the present state of our linguistic knowledge, trying to get the
> primal form and sense of these words is folly".
>
> Ton Sales (from Barkeno)
>>
>